domingo, 3 de octubre de 2010

Hacia el Machu Picchu por Salkantay: la Pachamama en estat pur!!

Hola de nuevo gente!

Ya volvemos a estar en Cusco despues de nuestra ruta hacia el Machu Picchu siguiendo el camino por Salkantay. Inicialmente queriamos llegar al Machu Picchu por el mitico Camino Inca, pero hay overbooking y hasta noviembre no habia sitio. O sea que al final nos decidimos por esta ruta alternativa, que nos ofrecio poder disfrutar de los diferentes paisajes que hay en Peru: selva, alta montaña, pueblecitos super autenticos, etc. O sigui que finalment n'estem molt satisfets!!!

El nostre grup estava format per 14 persones de tot arreu (cinc alemanes, dos brasileños, dos canadienses, dos israelitas, una sudafricana, y un andaluz y una catalana;-)). 
Teniamos dos guias, supermajos, y uno de practicas, y dos cocineros, ademas de los arrieros que llevaban los caballos con parte de nuestras mochilas.
La veritat es que estem super contents tant del grup com dels cuiners i guies, ja que vam fer un grup supermaco i molt ben avingut, entre uns i altres, aquests dies hem rigut molt! (Pepe, habia incluso un par de chicas viajando solas!;-) )

La ruta ha sigut en alguns moments durilla fisicament, en total son 72 kilometres en 4 dies fins a Aguas Clientes, al peu del Machu Picchu, amb alguns desnivells, el mes important fins al peu del nevado Salkantay, a un pas de muntanya de 4600 metres d'altura! va costar arribar-hi, pero les vistes des d'alla van valdre moltissim la pena!!!  i el cinque dia es puja al Machu Picchu per unes escales bastant "rompe-piernas"... pero durant tota la ruta hem disfrutat moltissim dels paisatges peruans, "como niños chicos"!


En alguns moments vam anar tambe amb camio, tots drets i apilonats, un fart de riure, i amb furgo, 19 persones en una mini-van!! un show...:-) 

 



Los tres guias, autenticos descendientes de la cultura inca o indios, como ellos se definian, que hablaban incluso quechua entre ellos, se implicaron mucho con el grupo, y no solo se limitaron a guiar sino que nos hicieron autenticas clases magistrales de cultura e historia andina, y nos enseñaron sobre todo la gran conexion que existe de la cultura inca con lo que ellos llaman la "Pachamama" (madre tierra) con la que se sienten muy identificados. A més, vam establir-hi molt bon rotllo! 


Tant ells com els cuiners ens cuidaven moltissim, i quan arribavem tant a lloc de parada per dinar com on acampariem, sempre trobavem el menjar o les tendes a punt.  Cada mati ens venien a despertar a la tenda a les 5h amb un te de coca ben calento... I el menjar super currat!!! hem menjat millor que en molts restaurants de Cusco! menjavem sempre tots plegats, en plan family total:-), ens fotiem uns esmorzars... truites, panqueques, pa amb mantega, "mielpops" casolans, fruita i mai faltava el te de coca (en tots els apats) per combatre el "soroche";-) I a les tardes, quan arribavem a la zona d'acamapada sempre ens preparaven palomitas, i cosetes per picar, a part dels super dinars i sopars, fent-nos plats tipics peruans que el cuiner es currava nomes amb un parell de fogonets!


Para que podais ver la belleza de estos paisajes andinos, aqui van algunas fotos de la ruta (nos ha costado mucho seleccionar!), separadas en los diferentes dias de caminata (cada uno diferente al anterior).  


El primer dia salimos de Mollepata, un pueblecito muy autentico, y  recorrimos una pista abierta enfilándonos hacia la montaña. Dormimos en una zona de acampada a 3800 metros, con mucho frio (suerte que cenamos en una "barraquita" de pastores, donde nos hinchamos de palomitas de maiz), pero tambien con vistas espectaculares de los nevados de mas de 6000 metros de altura!
Els arrieros preparant els caballs amb els nostres equipatges, a casacun ens portaven 5kg, i nosaltres portavem una motxilla petita amb algunes coses.
Antonio flipando con tanto verde!



L'Antonio amb un dels alemanys, l'Andreas, que practicava els seu "spanish" amb nosaltres;-)





 
El segundo dia nos despertamos con vistas espectaculares de los nevados! fue el dia mas duro por la ascension al paso de Salkantay, a 4600 metros (cuando llegamos arriba empezamos a abrazarnos todos de la emocion) pero sin duda alguna tambien el dia que mas disfrutamos, con paisajes mas bonitos! (vaig pensar molt en vosaltres, els/les que us agrada la muntanya... us hauria encantat!!)





















El tercer dia vam entrar a la selva, i vam començar a veure la vegetacio tipica de l'Amazones, i també els seus mosquits!! (tot i el repelent, ens van acribillar, encara ens rasquem... ). Aquella tarda vam estar en unes termes naturals amb paisatges espectaculars, i vam dormir en un poblet molt autentic ple de "bananeros", cafetales... i fins i tot hi havia un mono molt simpatic, en Pancho, que es passejava tranquil·lament per la zona d'acampada.  Vam fer una foguera i festa major, ja haviem superat els pitjors trams de la ruta:-)


Un dels moltissims bananeros que vam veure





L'Antonio amb en Victor, un dels brasilers, era un fart de riure, ens ho vam passar molt bé amb ell! (va carregar una ampolla de "catxassa" i als vespres ens preparava unes caipirinyas;-) )



Disfrutando de las termas naturales...
En Pancho fent de les seves;-)


El cuarto dia pasamos por Santa Teresa hacia la entrada al Parque Natural de Machu Picchu. Santa Teresa era otro pueblecito autentico por el que pasamos, siempre escuchando "cumbias peruanas" de fondo, donde nos esperaban mujeres para vendernos fruta, bebidas, etc. Alguna incluso se puso para la foto;-) 
La primera parte fue quizas la menos bonita, aunque pasamos por algunos puentes impresionantes sobreel rio Wilcamayo, pero por la tarde ya entramos en el Parque Natural, del Machu Picchu donde disfrutamos de la vegetacion selvatica y de las primeras vistas de la ciudad perdida, estabamamos todos emocionados!  

 



















Aquella noche dormimos en Aguas Calientes, al pie del MP, en una pension, donde por fin pudimos ducharnos despues de 4 dias de ruta intensa (imaginaros los olores!! jeje). 
El pueblo estaba festejando su centenario, además de coincidir con las elecciones municipales, que en estas tierras son muy particulares., se implican mucho! (Todos los vecinos por un motivo u otro estaban en calle sin saber que su pueblo estaba a punto de ser destuido por un derrumbe inmediato...Suerte que nosostros estabamos avisados por la agencia PEPE;-) jeje)  


El cinque dia vam arribar a Machu Picchu!!! realment es ESPECTACULAR!!!!!!
nos levantamos a las 3:30 de la mañana para salir a las 4h ya que solo los primeros 400 en llegar a MP tienen entrada para subir al Wayna Picchu (la montaña que se ve en el fondo de todas las fotos tipicas del MP). Aquello fue una locura, una autentica carrera para llegar arriba... pero tuvo tambien su gracia! una hora subiendo escalones de piedra... buff, esgotador! vam arribar empapaos! s'ha de dir que l'Antonyito se lo tomo en serio y llego el sexto :-) Afortunadamente, todos los del grupo tuvimos ticket para subir al Wayna Picchu, y la verdad es que vale la pena porque ofrece unas vistas muy diferentes del MP!!




La emocion de encontrarnos delante de una de las 7 maravillas del mundo, y sobre todo uno de nuestros mayores objetivos de este viaje, y una imagen tan vista en fotos pero aun asi tan impactant al sentir-t'hi a dins! a mes vam arribar-hi molt aviat i no hi havia quasi ningu... va ser MOLT MAGIC!! i un final perfecte d'aquests 5 dies de ruta genials!









Al fons la CIUTAT PERDUDA des del cim del Wayna Picchu! per arribar-hi vam fer-nos un altre fart de pujar escalons!! pero val tant la pena...
Les llames passejen lliurement pel Machu Picchu, son les encarregades de mantenir l'herba perfecte;-)
I per acabar... Maga, ja veus que el teu Garfield continua fent la volta al mon;-)







Bé, ja veieu que van ser 5 dies intensos! ara estem esgotats, i ens hem agafat dos dies de relax a Cusco, abans de continuar fent ruta cap al sud de Peru. Mañana nos iremos hacia Arequipa, para ver de cerca los condores en el Cañon del Colca.


Moltes gracies pels mails i comentaris, sempre fa molta ilu quan ets lluny de casa sentir a la gent a prop:-)


I per cert, avui hem de dir que VIVA LOS NOVIOS i VISCA ELS NUVIS!!! Nos hubiera encantado estar en las bodas que que se celebraron  ayer en Banyoles i en Málaga, pero que sepais que estuvimos pensando mucho en vosotros, y esperem que el dia us anes genial!!!! segur que estaveu tots molt guapos:-) esperamos ver fotos prontito;-)


Un peto ben gros a tots i fins aviat!!!

7 comentarios:

  1. Chicos!!!
    Im-prezionante!!! Super chulas las fotos y todo!! Y además he sido la primera seguidora oficial de vuestro blog...toma ya!!! je,je,je. Un beso enormeee y seguid con el blog que así os vamos siguiendo!! Un beso enorme desde el mismo continente pero un poco (solo un poquito) más arriba!! MUAAAAAAAAAAAA

    ResponderEliminar
  2. Que espectacular!!!!!!!!! Com diu la Marta, im-prezionante! Mmmm, quines ganes m'han entrat de fer aquesta ruta, jejejeje. Quina cara feliços que feu a les fotos. Que recupereu les energies!

    Marc G.

    ResponderEliminar
  3. Córdoba, de lujo, de aquí os mandamos para otro lado en misión periodística. Cuídate esa rodilla, un abrazo campeones.

    ResponderEliminar
  4. Merci a tots pels comentaris guapos/a!!!

    Martona, olen, olen, esa primera seguidora, t'haurem d'apadrinar, jeje (i pensar que mirem al nor i tu deus estar allà dalt...;-) )

    Marc, ara que vas cami d'alpinista ja te la pots apuntar a l'agenda la ruta;-) ja he vist que la vau liar parda el dissabte, ben fet!

    Flamenquin-Barto, la rodilla de Antonio mejor:-) aunque la periodista soy yo, ya sabes, el Antonio se encarga de la parte informatica, jeje. Dale un besazo enorme a tus dos niñas de nuestra parte!

    Petons a tots!!

    ResponderEliminar
  5. Vaya, mas que periodista, "pseudo-periodista", jeje, aunque el menda está aqui en todo momento supervisando;-) cuidate flamenquin! un beso!!

    ResponderEliminar
  6. Nens!!!!!!!!!! quines fotos més guais, i això de ruta alternativa... visca les rutes alternatives, cagum coi, no se si l'altre que volieu fer era molt més espectacular o difernet, però aquesta per les fotos es veu brutal!!!!
    Ho esteu fent molt bé això del blog!!! super clar i didàctic, nens podriem muntar la colla "trotamundos" perquè ara volastres per aquí, d'aquí a uns mesos uns altres tb marxen... en fin pilarin, que M'ENCANTA EL BLOG!!

    Per cert... merci per passejar el Garfield! jajaja si jo no puc viatjar com a mínim que ho faci ell.

    Petons i axuxons i que continueu tinguent tanta sort!!

    ResponderEliminar
  7. Macus!!
    quina experiència!!! quins paisatges tant canviants en tants pocs dies, estic al·lucinant!! i les vostres cares de felicitat no tenen preu!
    a continuar amb la ruta!!!!
    fins ben aviat ;-)

    ResponderEliminar