El lago Titicaca: una bellesa natural entre Perú i Bolivia!!!

"Camisaraqi"a tod@s!! 

(es decir, "hola, como estáis" en aimara, otra de las lenguas nativas de la zona; tot i que no sabem si s'escriu així!)

Ja tornem a ser aquí, avui escrivint ja des d'un nou país... Bolívia!! i és que dilluns passat ja vam travessar la frontera, i des de dimecres que som a La Paz (ciudad que tiene de todo menos paz! hay ambiente a todas horas, caos continuo de coches, es una locura, ruido... pero nos gusta! hay mucha vidilla en la calle, y nos sentimos muy a gusto y seguros aquí, aquesta ciutat "no ens ha expulsat", jeje). 

Però abans de parlar-vos de La Paz, os contamos un poco como nos fue por el Lago Titicaca, una vez más un lugar espectacular! y es que parece que aquí todo es "a lo grande". 

Después de Arequipa llegamos a Puno (desde donde os escribimos el último post), a orillas del Titicaca, aún en tierras peruanas. 
En Puno la cultura es aimara y las mujeres visten diferente, con un bombín muy original, que aun nos preguntamos cómo se lo sujetan...  


De la ciudad, la verdad es que no hay mucho que destacar (a part de que el "pollo broaster" que us vam dir que ens menjariem estava deliciós!! vam anar en un lloc ple de peruans, on se'ns va asseure el típic avi a la nostra taula, aquí això és habitual, que mirava el volei a la TV -a todo volumen!-, i ens anava comentant la jugada... mentre nosaltres no paravem de llepar-nos els dits amb el pollo i les mil salsetes que l'hi posen... es pot ser feliç amb tant poc!;-) ). Però l'encant de Puno és justament la possibilitat d'anar a  les illes del Titicaca, cada una amb el seu encant, i totes elles amb vistes impressionants! I és que el Titicaca és enorme, fa uns 160 kms de llarg i uns 60 kms. d'amplada, qualsevol diria que està davant del mar... el mar, el mar, el mar...

Antes de ir a las islas, hicimos un pequeño "tastet" de les vistas de  la zona desde el cementerio de Sillustani (continuando con nuestro "master en cultura inca y pre-inca" jaja, estamos saturados ya de ruinas...)  rodeado por el lago Umayo. Sillustani se carcateriza por unas torres funerarias (llamadas "chullpas") donde la cultura colla, pre-inca, enterraba a sus muertos con una provisión de comida y sus pertenencias para su viaje al otro mundo (pues, como los incas, tenían una visión cíclica de la vida, y no lineal). Va estar bé anar al cementiri sobretot per les vistes del llac, i per començar a fer-nos a la idea de la fred que passaríem al Titicaca!!

L'endemà a primera hora ja sortíem amb un "barquito" cap a les illes flotants dels Uros, un conjunt d'unes 40 illes fetes de "totora", una especie de caña-junco con el que con el tiempo esta comunidad han ido contruyendo sus islas y también sus casas,  balsas, etc. 

Es interesante ver cómo viven, encara que la visita i tot plegat tenia un punt bastant turístic. Et reben les dones cantant una cançó, desseguida t'ensenyen la paradeta amb les seves artesanies perquè compris, et volen portar a fer un vol amb la balsa de totora (pagant un petit plus més enllà de la visita), etc. però de fet, si aquestes comunitats continuen subsistint és en gran part gràcies al turisme! 

Però bé, ens va agradar veure-ho, i les vistes de les illes des del vaixell i veure tot el que construeixen amb la "totora" val la pena! 

 

 

 

 

Després vam anar a l'illa d'Amantaní on vam passar una nit amb una família. Nuevamente el turismo es una importante fuente de ingresos para estas comunidades, y en esta isla lo han organizado de manera que las agencias pagan a las familias para que acojan a turistas por una noche. "Turismo vivencial", lo llaman, i les agències no paraven de dir-nos "es una experiencia bien bonita", i sí, realment va estar bé.

Només d'arribar ja ens esperaven les famílies al port, i el guia ens va anar repartint (allò semblava l'intercanvi que fèiem al cole amb els nens/es d'Igualada!! jaja). 

La casa de "la nostra família" a Amantaní

Nosaltres estàvem amb una altra parella de suïssos, en Matheo i la Fanny, i ens va tocar a tots quatre anar a la casa d'en Zacarias i l'Olga, que vivien amb els pares d'ell.
La madre, una abuelita super maja, se paseaba constantemente por la casa, medio agachada, sonriéndonos y diciéndonos cosas en quechua que ninguno entendíamos (y es que no hablaba castellano, sólo sabía decir "buenos días", "buenas noches"...). 

I una cosa curiosa d'en Zacarias y l'Olga és que no sabríem dir-vos quina edat teníen perquè a les illes la gent té la pell tan colrada pel sol que díficilment saps quants anys tenen... Amb l'Antonio comentàvem que igual eren com nosaltres, i quina vida tan diferent a la nostra que porten! No vam gosar preguntar-los-hi perquè, tot i ser molt agradables, eren una mica serius... suposo que és la seva manera de ser.

La familia nos hizo también las comidas, todo muy sencillo, que cocinaban en una chimenea. Y después de comer nos sacaron toda su artesanía, es decir gorritos y guantes  para que compráramos a precios mucho más elevados que en Puno (otra vez, nos sentimos vistos sólo como turistas). Però què hi farem, suposo que també s'ha d'entendre... nosaltres vam comprar un "chullo", o sigui que ja podem anar com dos autèntics peruans, jeje.  

A la tarda vam anar amb la resta de turistes, acollits en altres famílies, al temple de Pachatata, a 4150 m!! i és que el Titicaca és el llac navegable més alt del món! i des d'allà vam disfrutar d'una posta de sol preciosa amb vistes al llac. 

Al atardecer las mujeres suben al monte bien cargadas con sus artesanías para venderlas a los turistas que suben al Pachatata, aquesta foto ens encanta!!

Amb aquestes fotos riureu un rato! a la nit ens van vestir amb "trajes" tradicionals per anar a una festa del poble, una mica "show turístic" però ens vam fer un fart de riure al veure'ns amb aquestes pintes...

Amb en Mateo i la Fanny al menjador de la casa, 
vaya "cuadru"!! jaja

Ballant amb en Zacarias!

L'última illa que vam visitar des de la banda peruana és Taquile, molt més petita i un lugar donde el tiempo parece pasar muy despacio, y la gente se sienta en la plaza a mirar y a dejar pasar las horas, ofreciendonos imagenes ¨bien bonitas¨, que dicen por aqui. Todos con sus trajes, en cada isla diferentes. 
En aquest cas a mi em smeblava que en  qualsevol moment ensapareixerien els Dupont i Dupond dient "guts i a la màbia", jajaja, i és que els homes d'aquesta illa vesteixen al més pur estil Tintín en algun dels còmics que passaven a Moldàvia, em sembla que es deia el pais...

Els homes del pobles teixint "chullos" (gorritos)

I el dilluns ja vam veure el Titcaca des de Bolívia!! després del papeleo a la frontera, vam arribar a Copacabana, un poblet costaner super  maco, donde nos comimos la mejor trucha que hemos probado nunca! (allà fan "truchas" de mil y una formas!!). Si Perú ens va enamorar, aquí vam començar a veure que Bolívia també ens encantava!

Des de Copacabana vam anar a la Isla del Sol, on vam fer una ruta de nlord a sud d'unes tres horetes, travessant tota l'illa per un camí empedrat, preciosa!!! sempre a més de 4000 metres, y notando que nos faltava el aire, pero disfrutamos un montón de las vistas, ya que de todas las islas nos pareció la más pura y natural.

Amb la meva nova adquisició que em vaig haver de comprar perquè pensava que m'havia sortit  caspa de cop però era que se m'està pelant el "cuero cabelludo" de tant de sol!!! jaja

Viendo esta vista cualquiera diría que estábamos en la Costa Brava o en la calas de Nerja;-)

Desde Copacabana también subimos al Calvario, un monte desde el que se observa el pueblo y el lago, que nos sirvió para despedirnos de este lugar tan mágico, con vistas a la cordillera real (andes bolivianos), el Titicaca, que quiere ser maravilla del mundo. A nosaltres ens va encantar!

Aquí us deixem, sentimos habernos alargado tanto pero había mucho que explicaros! Esperem que tots estigueu molt bé, pensem molt en vosaltres!! (per cert, ja esteu de barraques??? ;-) )

Gràcies a tots/es pels mails i comentaris!

Jo, Isa, dir-vos que sento no contestar personalment tan sovint com voldria, però entre que ens connectem poc i el blog ens passa el temps a internet volant (però aniré contestant! "su jurooo"!!)

Un abrazo muy fuerte a tod@s y hasta pronto! que tingueu molt bon cap de setmana!!!