jueves, 21 de octubre de 2010

En 4x4 por el sudoeste boliviano!

Uaaaaaau!!!! Esta es la palabra que no hemos parado de repetir estos últimos días, y es que, si lo que llevabámos visto es impresionante, la ruta de Uyuni a San Pedro de Atacama (ya en Chile, donde estamos ahora), en el sud-oeste de Bolivia, lo es aún más!!! El altiplano boliviano es de una belleza brutal, con paisajes cambiantes, a cuál más bonito... variando del salar, a las lagunas, al desierto, a los géisers... en fin, que nos ha tenido con la boca abierta, y sintiéndonos muy afortunados de poder disfrutarlo. 

Antes que nada deciros que nos ha pasado un pequeño percance con la cámara, se nos ha puesto una motita o algo en el sensor y nos salen TODAS las fotos con una manchita! se ve sobretodo cuando coincide con el cielo. Unos fotográfos que conocimos nos han dicho que esto hay que llevarlo a limpiar a una tienda, que no intentemos hacerlo nosotros que puede ser peor, y estamos esperando a llegar a Salta para hacerlo. Esperemos que una vez en casa podamos arreglarlo con el photoshop (Magui, saps si podrem arreglar-ho???), porque sería una pena! o sea que disponeros a ver muchas fotos con la maldita manchita:-(

Ja sabeu que vam deixar La Paz en direcció a Uyuni, i abans de tot, hem d'explicar-vos l'odissea de l'autobús cap a Uyuni... Resulta que ens havien dit que el camí era "agitao", però no ens pensàvem que tant!! només de pujar ens van dir que millor no ens posaven peli ja que les primeres 3hores fins a Oruro eren d'asfalt, i intentéssim dormir, ja que les 6-7 restants fins a Uyuni l'autobús es movia "una mica"... (aprofito per especificar itinerari perquè sé que n'hi ha un a casa que ens segueix fil per randa amb el mapa;-) ). 
Total, que intentem dormir (tenint en compte que tot just eren les 9h. del vespre) i quan ja haviem agafat el son, comencem a notar que el bus es mou com una taladradora, anàvem per una carreterucha de carros que tremolava toot! era com si ens estiguéssin fent una neteja dental amb aquell aparell que vibra tant a tot el cos! nosaltres flipàvem... i hi havia gent que dormia! A més, estàvem al costat de la finestra, que amb el treque-treque s'anava obrint, i cada dos per tres tancant-la perquè feia una rasca!
L'Antonio, que és molt més llest que jo, va aprofitar una parada de canvi de xofers per anar al WC, però quan hi vaig anar jo el bus va tornar a arrencar, i no us podeu imaginar l'escena aguantant-me com podia a les parets del bany, que estava amb el terra completament moll (amb tant de trote no vull imaginar-me de què), la barana trencada... era al·lucinant com es movia, allò era impossible! amb aquestes que del trucu-trucu se'm va obrir la porta, i la noia que estava davant encara deu flipar de la imatge de veure'm aixencallada amb els pantalons avall.... per mi que ella encara riu, i jo encara em poso vermella quan hi penso! jajaja
En fi, que va ser una aventura, no en tenim imatges, perquè tampoc caldria, però va ser un show tot plegat, més d'un va arribar ben marejat, i nosaltres més sacsejats que una maraca!;-) al matí, fins i tot, les botes de l'Antonio estaven com a 4-5 seients més endavant!


Haciendo el loco en el Salar de Uyuni con todo nuestro grupo
Però finalment vam arribar a Uyuni, on ens esperaven totes les agències per oferir-nos aquest "tour", que s'ha de fer amb grup organitzat sí o sí, al millor preu, la qüestió era omplir el 4x4. 
Nosaltres anàvem amb un grup format per una parella de belgues, una d'alemanys, i nosaltres; tots molt macos! A més del conductor i la cuinera. O sigui que anàvem amb el jeep ple, però va ser xulo perquè vam fer molt bon rotllo amb el grup:-)



La ruta de 3 días por el sudoeste boliviano empieza por el impresionante Salar de Uyuni, considerado el más grande del mundo, de unos 12000 km cuadrados. En el que se forman una especie de figuras poliédricas que parecen extenderse hasta el infinito, formando una especie de puzzle gigante.  Según leímos, el Salar de Uyuni es lo que queda del antiguo lago Tauca, que se secó hace unos 10000 años. Aunque la leyenda cuenta que lo formó una mar de leche agria, porque, cuando la cercana montaña Tunupa perdió a su hijo, se vengó regando de su leche las cumbres del mundo...   



A Antonio casi le cae la lagrimita al ver la bandera de Andalucía:-)




 
Maga, el teu Garfield va parar una estona el solet al bell mig del Salar;-)





La imagen es realmente espectacular! y aquí todo al mundo aprovecha para hacer fotos con efectos ópticos, ya que parece que las dimensiones se confunden... nosotros también lo intentamos, aunque sin mucho éxito, jeje.




En el Salar se entiende que se deba recorrer la ruta con guía, en este immenso terreno blanco uno/a se desorienta muy fácilmente! 





 













En el Salar sólo existen pequeños islotes que hacen que uno/a no deje de ver espejismos e ilusiones ópticas en todo el rato...
Uno de estos islotes es Incahuasi (que significa casa del inca), una especie de oasis en este "desierto blanco" en el que crecen cactus de hasta 10 m. de altura! Además desde la cima del islote las vistas del Salar son aún más extraordinarias. 





 
La primera noche dormimos en un hotel de sal, como no podía ser de otra manera;-) un lloc super "cuco" amb el terra, taules i cadires format d'una espècie de "pedres" de sal.
Des d'allà també vam poder veure una preciosa posta de sol a l'altiplano, i ens vam fer la millor dutxa de Perú i Bolivia!! finalment aigua realment calenta! perquè fins ara, tot i que els albergs no paren de dir que tenen "agua caliente 24 horas", l'escalfen amb un aparellet que més aviat surt tébia... i encara fa força fred a les nits, brrr! 






L'endemà ens esperava un dia de nous paisatges, i un piló de lagunas, a cual más bonita, desierto y la guindilla final: la laguna colorada, un lugar realmente mágico (ya dentro de la Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Avaroa).  Más que explicaros, tenéis que verlo y entenderéis porque no parábamos de repetir... UAAAAAAAAAAAAU!!!;-) 


Un dels volcans actius de la zona, si us hi fixeu bé, veureu que fumeja;-)



Això és vida;-)
 





Vimos un montón de flamencos, en diferentes lagunas, de muy cerca, caminando graciosamente con una elegancia especial;-)




Y también cruzamos el desierto de Siloli, con extraordinarios paisajes de arena hasta el infinito...


En esta zona el viento y la lluvia crean formas tan curiosas como el mítico "árbol de piedra".

I l'espectacular Laguna Colorada!!
(que agafa aquest color degut als minerals i algues que conté)

 






 
Pasamos la noche muy cerquita de la laguna, cenamos con un buen vinito "regalo" de nuestro conductor-guía, y dormimos en unos barracones con  todo el grupo,  y nos reímos un rato los seis en la misma habitación:-)
Y una de las cosas más positivas de este tipo de grupos, aparte de conocer gente nueva y distintas maneras de ver las cosas y viajar, pudimos practicar mucho inglés! que nos hace muchísima falta... además los "spanish" también haciamos de traductores del guía al resto del grupo;-) pues en Bolivia, a diferencia de Perú, muchos casi no hablan inglés! 


Al día siguiente nos levantamos a las 4 de la mañana para poder ver los géisers al amanecer en la zona conocida como Sol de Mañana. Se trata de un área que se caracteriza por tener una gran actividad volcánica generando estas particulares fumarolas (en Chile, hemos visto algunos aún más espectaculares, pero éstas os las enseñaremos en la próxima entrada). De momento, estos son los geisers de esta zona de Bolivia...







Después de la visita a los geisers estuvimos en una zona de aguas termales naturales donde los más atrevidos se quitaron la ropa, a pesar de estar casi bajo cero, y se metieron en esta piscina de agua super caliente. Nosotros no nos metimos, nos superó el frío!
Jo només em vaig atrevir a posar-hi els peus, i sense adonar-me'n se'm van mullar tots els pantalons! sort que l'Antonio tenia el banyador sec, i almenys vaig poder anar amb pantalons curts, però amb una fred que feia!!






Pasamos también por otra zona desierta donde existen unas curiosas piedras a las que llaman "las piedras de Dalí", realment tenen formes surrealistes (i es veu que recorden a alguna de les seves pintures).





El colofón final de estos 3 días de viaje fue la Laguna Verde, otra espectacular laguna con un color particular debido a sus minerales. No la vimos en todo su esplendor, pues se ve que, cuando sopla el viento, se transforma en un verde más intenso y esmeralda. Fue una pena, pero en este caso mis piernas lo agradecieron;-) 





Finalment llegamos a la frontera donde nos despedimos del grupo, ya que todos ellos volvían a Uyuni. Ya nos esperaba el bus para llevarnos a San Pedro de Atacama, en Chile, desde donde hoy os escribimos. Éste es un pueblecito enmedio de un immenso desierto, el más árido del mundo! y estos días hemos podido disfrutar de la belleza de estos paisajes con una pareja muy maja catalano-asturiana que hemos conocido, pero ya os enseñaremos las fotos en la próxima entrada. 
Y mañana ya salimos en un bus de 10 horas hacia Salta, Argentina nos espera!!!!


Esperamos que disfrutéis de las fotos tanto como lo hemos hecho nosotros!!

Pels banyolins i banyolines, que tingueu MOLT BONES FESTES I BONES BARRAQUES!! feu un toquillo i un entrepà de buti per nosaltres, please;-) i molts petons als nebodets que segur que s'ho passaran pipa a les fires, ja ens agradaria veure'ls!:-) 


Un beso muy muy fuerte a tod@s y hasta pronto!




8 comentarios:

  1. Hola!
    a vore anem a pams, per lo de la taca, noiets benvinguts a la pols amb les camares digitals!!! en principi busqueu una botiga una mica seria ok!!? ja que si fan la neteja del sensor ho han de fer molt bé sinó pot ser que hi hagi més pols.
    Es sol posar pols pel canvi d'optiques, però si no ha estat aquest el cas, tranquils, és molt i molt normal que entri pols!!!! i amb el deu photoshop tot es pot solucionar, tot i que es molt lent, recordeu quan dic que haig de netejar les fotos dels viatges... doncs netejo auqestes taques!! jejeje

    Les fotos que heu fet a les salien SÓN GENIALS, encara recordo el salar de la Pumamarca!! si hi aneu us semblarà petit, però en fi... tot és molt i molt guai!!

    Noiets a Argentina i Chile no dubteu en llogar cotxe suposo que podreu fer rutes més pel vostre aire, tot i que també està molt bé compartir amb altre gent.

    Si voleu que els digui algo als meus amics de Santiago ja direu ok?!?!?!

    continueu disfturant tant i tant, jo amb el meu garfield soc una mica amb vosaltres!! jejeje porta una petita camara incorporada! jajaja es broma poma.

    En fi que només dir-vos que MOLTA SORT!!!!


    PETONS!!!!!!!!!!!!!

    ResponderEliminar
  2. Marededeusenyor quines vistes!!! són ESPECTACULARS!!!A cada entrada flipo més i més! i se us veu disfrutar de lo lindo, lidíssimo!!!
    Salta.....a veure com us va el canvi de país, però segur que flipareu tan o més amb el que encara us espera!!! AVANTI i naltrus brindarem a la vostra salut a barraques entre mossegada i mossegada d'entrepà (de la barraca dels amics de l'esport rural ;-))
    Petonassos!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponderEliminar
  3. Maques, surt Antonio però sóc jo!
    Magui!!! gràcies pels consells, ets un sol! hem dut la càmera en una botiga de Salta i pel preu diríem que sí que serà sèria;-) esperem que sí!
    i també Heléeeina!!! ja som a Salta i penso molt en vosaltres, us veig per aquí conduint amb el cotxe sense parar... avui hem estat solucionant aquests temillas i organitzant pròximes etapes (al final farem Iguazú des d'aquí, que surt millor que anar-hi al final de tot del viatge des de Buenos Aires, ja us explicarem) i demà anirem al museu, al cerro, etc. Ah, i hem dinat al patio de les empanadas que ens vau dir, reboníssimes!!!
    Tot això també té molt d'encant! (ah, i vam passar per Purmamarca venint de Xile, i molt xulo!).
    Mmmm... "ja güelo" l'entrepà de la barraca d'esport rural...;-)
    Passeu-vos-ho molt i molt bé!!! molts petons!!!!

    ResponderEliminar
  4. Per cert, Magui, pels amics de Santiago merci per l'oferiment, però ja estem en contacte amb un amic d'una amiga que tb s'ha ofert! però gràcies!!! petons reina!
    isa

    ResponderEliminar
  5. Nois que xul.lo!!! Entre vosaltres i la ruta de la Pilar ja se ben be on anar si algun dia tenim prou temps baixar cap a Sudamerica..je,je,je. Issa m'ha agradat molt lo d'aixo es vida (i lo demes son tonteries...je,je,je). Petonas enorme pels 2 i cuidadin amb tant de sol no us cremeu massa, eh!!!!
    Petons d'en Javi i meus!!!

    MUAAAAAAAAAA

    ResponderEliminar
  6. Que brutaaaaaaal! Quina carregada d'energia que deveu estar fent en aquests llocs tan especials! Una vegada més feu molta enveja:)

    Avui farem l'entrepà de buti a l'esport rural per vosaltres! De toquillos ja n'hem fet prous aquests dies:)

    Petons i abraçades!

    ResponderEliminar
  7. Vaya por los flamencos yo diría que estáis en Fuente de Piedra, jeje, muy bonito todo. La proxima vez córdoba lávate las manos del pollo asado mamón antes de coger la cámara. Saludos

    ResponderEliminar
  8. Se me olvidaba la foto de rigor...

    http://todoamarillo.iespana.es/nada2.jpg

    ResponderEliminar