martes, 26 de octubre de 2010

Entrada a Chile pel desert

Hola tots i totes!!

Encara que en aquests moments ja som a Argentina, "chevere... qué relindo es todo eso...", com dirien aqui;-) avui us expliquem el nostre primer pas per Chile (ja que hi tornarem a entrar en la nostra ruta baixant pels Andes). 

Nuestra primera incursión en Chile fue en el desierto de Atacama, adonde llegamos después de la ruta por el Salar de Uyuni i las lagunas del sud-oeste boliviano (última entrada del blog). Estuvimos en San Pedro de Atacama, un pueblecito enmedio del desierto que parece sacado de una película del oeste;-) 
Eso si, lleno de hippies y bastante turistico, con muchos restaurantes "chic", y mucho mas caro... Aqui empezamos a echar de menos el rollito de Peru y Bolivia, de tanta vida en plena calle, en plan "cutre" pero que tanto nos encanto! y es que a partir de Chile todo tiene un aire mucho mas  europeo.

Allí compartimos 3 días con una pareja asturiano-catalana muy maja (asturiano él, aunque super situado en Barna y con un català perfecto! y catalana ella, de Barcelona), que estaban de viaje de novios porque se habian casado  justamente el dia 2... cuantas bodas en un mismo dia!;-) Con ellos congeniamos super bien, tenemos un mismo estilo de viajar, y lo pasamos genial juntos! es divertido también, de vez en cuando, pasar de ser "el duo dinamico" a ser "los hermanos dalton", jeje.

En Atacama pudimos repetir la experiencia de ver geisers, en la zona geotérmica de los Geisers del Tatio, pero esta vez mucho más espectaculares ya que éstos son de los más importantes del mundo.
Tuvimos que levantarnos a las 3:30h ya que nos esperaba un trayecto de 2 horas en mini-bus, pasando un frío increible a 10 grados bajo cero! Pero poder ver los chorros de agua hirviendo salir de golpe y a borbotones de los agujeros del suelo, escuchar su ruido bajo la tierra, y ver el sol salir a través de las humaredas, bien lo merecía! allí los geisers están mucho más protegidos, pues más de uno ha tenido un accidente, y es que pueden producirte quemaduras muy importantes.





Con Kike y Nuria, nuestros compis de viaje, desayunando a 10 grados bajo cero... en una "cafeteria" con una bonita decoracion;-) para superar el frio incluso nos calentabamos las manos con los huevos duros del desayuno!!
 
Allí sí nos lanzamos a bañarnos en las termas, aunque el agua no estaba tan caliente como en las termas de Bolívia:-( y estábamos dentro del agua con la piel de gallina! "maldita la gracia" pasar frío en unas termas, salimos más rápido...
 


Des de San Pedro de Atacama també vam anar al Valle de la Luna i el Valle de la Muerte (que inicialment era el Valle de Marte, però que per error d'un periodista en la transcripció va passar a anomenar-se "de la muerte"), amb grans dunes, formacions rocoses propies d'un paisatge lunar... i vam veure la posta de sol al desert, el mes árid del mon!!


El Valle de la Luna, des de l'anomenada Piedra del Coyote









Finalmente, el ultimo dia en San Pedro alquilamos bicis e hicimos una rutilla hacia una zona llamada la Cordillera del Diablo. 
Nos liamos un poco y nos tiramos horas metidos entre rocas y arena, mucho rato mas a pie que encima de la bici, porque era dificil pedalear, pero por suerte ibamos los cuatro y encontramos  otros turistas, sufriendo el calor y la arena del desierto como nosotros! jeje. 
Y afortunadamente encontramos tambien a un hombre de la zona que nos indico muy bien el camino de vuelta... el final la aventura nos salio redonda!! y contentos de haber compartido estos dias con el Kike y la Nuria de los que nos despedimos con penita, pues ellos se iban hacia el norte de Chile, pero que seguro que en Catalunya volveremos a vernos:-)


 
Con tanta arena, no nos extraña que se metiera polvillo en la camara;-)
    


Bajando con la bici a rastras por cuestas imposibles...

... y finalmente disfrutando de terreno llano hasta San Pedro!:-)

Y aqui acaba el nostre primer pas per Xile. Ara som a Salta (Argentina), hem estat uns dies disfrutant de la ciutat, inflant-nos d'empanadas salteñas, i aprofitant per fer gestions varies com solucionar el tema de la camera (que ja esta neta, merci pels consells!), bancs, etc. 

D'aqui dues horetes agafem un bus de gairebe 24 hores fins a Iguazu!!! sort que aqui els busos estan ben preparats i s'hi menja, s'hi dorm,  posen pelis, etc. A Argentina es molt habitual fer aquests "peasso" trajectes amb bus, i ens agrada perqué podem disfrutar molt del paisatge!
Hem decidit fer Iguazu des d'aqui, perque ens han dit que es mes curt que fer-ho des de Buenos Aires (com inicialment teniem previst), i des d'alla baixarem directament a Mendoza,  renunciant amb pena a  la zona de Cafayate, peró es que despres de meditar-ho molt es la millor opcio per no repetir trajectes, ja que aqui  les distancies son extensissimes! 

O sigui que "pa'las cataratas que vamos!".:-) En la proxima entrada os lo contamos!

Muchos besos a todos y todas!!! ens acomiadem cantant aquella melodia que feia... "es la balada de los cuatro dalton"... ;-) 
Fins aviat!



5 comentarios:

  1. Hola macos!!!

    Ohhhhhhh quina enveja. Cada vegada que entro en el bloc al.lucino. Les fotos son espectaculars i us ho esteu passant de p.m. Disfriteu!!!
    Petons
    Marta Padrès

    ResponderEliminar
  2. Ja veig que només us falta en Rantamplan! Una vegada més em cau la baba després de llegir les vostres aventures... Quina passada!

    Nosaltres aquest dissabte tenim intenció d'anar a fer el Puigmal amb en Pere Pous i més gent. Es veu que ja hi ha neu i que si ha d'anar amb grampons. Sort que l'Helena s'ocupa de la logística, jejejeje

    Ah, ja ha arribat la postal, moltes gràcies! Segur que sí que ens agradaria molt voltar per aquí. Un dia o altre ho haurem de fer:)

    Per desgràcia no vam poder fer l'entrepà a Barraques a la vostra salut perquè feia molt de vent i Sanjosex es va sospendre. En fi, no es pot tenir tot. Sort que el dia abans Mazoni va trimofar molt!

    Que us vagi molt bé per Argentina. Petons i abraçades!

    ResponderEliminar
  3. Olen, olen!!!
    no sé pas què puc dir per arribar a fer palesa l'al·lucinada que porto a sobre amb tants paisateges espectaculars!! i amb dos modelus com vosaltres fent posses al davant...no tinc paraules!!!
    no més que voldré veure moltes més fotos quan torneu i voldré escoltar moltes més anècdotes!!!!
    un petonàs enooorme pels dos i per aquí ens anem entrenant perquè poguem anar fent rutilles!!!
    aquest finde, com diu en Marc, cap al Puigmal (a experimentar una mica d'hipòxia ;-)
    us trobem a faltar però disfrutem molt amb vosaltres tot i la distància!!!!!

    ResponderEliminar
  4. Venga que vais los primeros...
    http://todoamarillo.iespana.es/peloton.jpg

    ResponderEliminar
  5. Hola Marta!! sí, la veritat és que estem disfrutant molt, merci! m'alegro que ens vagis seguint:-) molts petons als tius i a l'Anna!

    Elen i Marc! ja us veig que "en ná" esteu fets uns "Oiarzabal&Pasaban", jeje, olen olen aquesta trempera muntanyera!!!:-) que disfruteu molt del Puigmal! Marc, suposo que la Helen ja t'ha explicat que és la hipoxia, cuidadin que a vegades inclus es millor que una farra, jaja!(per cert, que be Mazoni, ja us veig disfrutant a primera fila, vaso en mano, jeje).
    ... i tant, a la tornada us ensenyem més fotos, n'estem fent taaantes que costa seleccionar, i us expliquem aventurillas en vivo!
    Molts petons guapos i fins aviat!!!

    Flamenquin! gracias por el animo super seguidor, y por la foto sin mancha, ya vemos que tiene solucion:-) un besazo para ti y pa'tus 2 niñas!

    ResponderEliminar