Hola gent!! Què tal?
Os escribimos desde Puerto Iguazú, en Argentina, al borde de la triple frontera con Brasil y Paraguai. Aquí está lloviendo "a cántaros", y como ya hemos visitado las cataratas tanto desde el lado argentino como el brasilero, nos hemos resguardado de la lluvia en un cyber, y aquí estamos pa'enseñaros las fotos.
Desde Salta hicimos un viaje en bus de 24 horas, que la verdad es que nos pasó muy bien. Aprovechamos para avanzar con nuestro diario de viaje (Elen i Marc, ens va super bé, gràcies macos!), leer, dormir, hacer alguna partidilla (Ju, els jocs van genials per les hores mortes, merci maca!), y ver muuuchas pelis, nos pusieron una tras otra sin descansar casi ni un minuto! al final mezclábamos los personajes y las historias... 
Y también gozamos del paisaje, pasando por enormes extensiones de llanura verde, para llegar, ya en la zona de "Misiones", a la selva; con sus caminos rojizos, bosque a lado y lado de carretera, ranchos con los típicos porches, casitas e iglesias de madera, etc. El paisaje nos dio "buen rollito" desde el principio, y aquí también hemos podido disfrutar ya de un poquito de calorcillo veraniego.Nosaltres ens hem allotjat al costat argentí de les catarates, perquè és més barat, en un macro-alberg amb piscina, barbacoa, ple d'arbres i caminois, super maco! on hem compartit habitació amb belgues, xinesos, brasilers i un galego, tots amb les seves històries de viatge, sempre tan interessants:-)
I des d'aquí hem visitat les dues bandes del parc: el primer dia la part d'Argentina, amb sol; i ahir, la banda brasilera, amb pluja; o sigui que els paisatges han sigut ben diferents!
Des d'Argentina necessites més temps, perquè hi ha molts camins des d'on acostar-te a les "cataratas", i veure-les des de sobre. Vam flipar amb la de gent que hi havia, i només d'arribar i pujar a un trenet que et desplaça per dins del parc, ens vam trobar envoltats de iaies "uruguajas", que diuen elles, explicant-nos totes alhora, com lloques, coses a veure a Uruguay. Vaja, que vam arribar a la gran cascada ("La Garganta del Diablo") ben estressats, jeje, però plantejant-nos que potser al final del nostre viatge, si tenim temps, passarem un dies a la costa uruguayana (uf... quantes coses a veure!:-) ).
  |
| Las vistas sobre la famosa "Garganta del Diablo", de la bruma que se levanta no dejas de mojarte! |
Hicimos algunos caminos, pasando por pasarelas sobre el río Iguazú, y también un sendero llamado Macuco, de unas tres horas, mucho menos concurrido, en el que te metes dentro de la selva y donde quizás puedes ver todo tipo de animales. Nosotros no tuvimos mucha suerte y tuvimos que conformarnos con algunos lagartos enormes, una especie de iguanas que de golpe te encontrabas enmedio del camino, y ver de lejos un par de monos colgándose entre los árboles, pero de muuuy lejos. També vam veure "coatíes", una especie de mapaches que es passejen lliurement pel parc, però que t'avisen que vagis alerta al menjar davant seu, perquè segons ens van dir poden posar-se agressius, es veu que van a saco a per el menjar dels turistes... nosaltres, per si de cas, vam preparar-nos els nostres bocates ben lluny de la seva zona;-) Això sí, encara que vam veure pocs animalons, a la caminada pel sendero Macuco trail vam disfrutar passejant en silenci i escuchando el sonido de miles de pajarillos, rodeados de mariposas multicolores reboloteando, algunas de casi un palmo de medida!
També vam fer una mini-ruta amb "zodiac" (que ens havien dit que "teniamos que hacerlo" uns espanyols que vam conèixer a Chile), "mini" perquè és molt curta, d'un uns 12-15 minuts... però és impressionant! te llevan hasta muy cerquita de la caída de las cataratas donde te mojas completamente con la bruma. Sort que nosaltres anàvem preparats i portàvem banyador perquè vam quedar "empapaos"! va ser molt divertit, una descàrrega d'adrenalina, la gent no para de cridar en tota l'estona. Tot i que jo he de confessar que vaig patir una mica; al veure la potència amb què cau l'aigua, a tants pocs metres, t'entra una mica de "cague", però l'experiència va valdre la pena! y de hecho lo hacen decenas de lanchas toooodos los días. Anàvem al costat d'una parella d'argentins, i la dona no parava de repetir-nos, QUÉ BARRRRBARO!!! :-)
 |
| Sort que ens donaven una bossa superaillant per les nostres coses... |
 |
| No tenim fotos de quan estàvem més a prop de la cascada perquè vam guardar les càmeres, però com podeu veure vam sortir "chorreando"... |
Ahir, tot i la pluja, vam decidir veure el costat brasiler. I vam fer ben fet, perquè avui encara sembla que plou més (aquesta nit ha estat tota la nit diluviant, i ahir al vespre ens vam quedar una bona estona sense llum a l'alberg, llampegava de valent i vam estar al bar amb un belga, una alemenya i un mexicà que hem conegut, observant l'espectacle:-) ). Des de la banda brasilera la visió de les catarates és més panoràmica, tens la imatge de totes les cascades que cauen pel costat argentí. També hi han pasarel·les i caminois que s'acosten a les cascades, i el soroll és en alguns moments "ensordecedor". Tot i la pluja, també vam fer un piló de fotos!
Finalmente, ya que ya estábamos allí, decidimos ir al Parque das Aves, donde pudimos ver algunos de los pájaros que nos quedamos con ganas de ver en la selva, como los tucanes.
Y esa fue nuestra visita a las cataratas. Os dejamos que parece que sale el sol, dicen que aquí en la selva el tiempo es así!, y nos iremos a dar un paseo por la ciudad haciendo tiempo porque esta tarde-noche sale nuestro bus hacia Mendoza, nos esperan unas 32 horas de bus y un nuevo destino por descubrir... :-)
Que tengáis muy buen puente, Halloween, festes de Girona o castanyades!
Nosaltres ens quedarem sense la super-raixada de xocolata de fires de Girona però hem de dir que aquí de dolços no ens quedem pas curts, avui ens hem menjat un milhojas de hojaldre de xocolata i dulce de leche que entre tots dos pesaven mig kilo! no exagerem... encara ens estem recuperant de la "sobredosi de sucre", jajaja.
Una abraçada ben forta a tots/es y hasta pronto!
